17/9/05: Bcn-Cavallers-Ventosa i Calvell (2220m):
 
Arribem a la presa de Cavallers a les 9'45. Esta diluviant. Truquem al refugi i ens diuen que una mica més amunt esta nevant. Decidim esmorzar i provar de pujar amb la condició de que a la que ho veiem lleig tornarem enrera i ho deixarem córrer, ens fa por que hi hagi tempesta, però de moment només plou. A les 10'30, després d'esmorzar i arreglar les motxil.les, comencem a caminar. Esta plovent i el vent és gelat. A mida que anem agafant altura la pluja es va transformant primer en aigua neu i finalment en neu. La cota de neu ha baixat. Ens afanyem per por de que la neu comenci a  agafar. Per sort, a les 12 veiem per primera vegada  l'Estany negre, però el refugi no es veu per enlloc. Continuem una mica endavant i finalment després de pujar un petit desnivell distingim el refugi entre la boira. A les 12'30 arribem al refugi
 
18/9/05: Ventosa i Calvell (2220m)- Estany Llong (2000m) :
 
Sortim a les 7'30 del refu, ja esmorzats. Fa molt de fred i un vent gelat. Aquesta nit ha glaçat, del refugi penjen candeles de gel i la font esta completament gelada. Comencem a caminar en direcció al Coll de Contraix, que es troba a més de 2700mts, deixant enrera els estanys de Colieto i emprenent direcció un caos de blocs grans de pedra que ja no ens deixaran fins al coll. L'última part de la pujada al coll es fa especialment dura, doncs acaba essent una tartera amb molta verticalitat, amb una mica de neu gelada i a més comença a caure aigua-neu.
Un cop dalt, veiem l'estany de Contraix a l'altra banda. A partir d'ara tot es baixada, 900m de desnivell, passant d'un terreny pedregós a herbós, resseguint rierols i passant per boscos de pi negre i nerets, arribant així a la pista forestal que ens menarà, en un o dos quilometres, cap al Refugi de l'Estany Llong. (7'30h. amb parades incloses i d'una duresa considerable, de fet, es considera el tram més dur de tot el recorregut, per ser el primer dia no esta gens malament!).
 
19/9/05: Estany Llong (2000m)- Colomina (2400m)-J.M.Blanc (2350m):
 
Sortim del refugi a les 7'30h, havent esmorzat. Agafem el camí que surt de la pista, davant mateix del refugi i enfilem cap a Dellui entremig del bosc. Tot vorejant les agulles de Dellui, arribem a l'Estany que du el mateix nom (2350m). Seguim el camí, fins a la collada de Dellui a 2550m aprox. Fa molt de fred i ens torna a caure aigua neu, a part del vent gelat.
D'allà baixem per tal de vorejar l'Estany de Cubieso i el de Mariolo. Passats els estanys, es troben les restes d'un carrilet, seguim per la via i en trobar un trencall girem a l'esquerra. En un quart d'hora aprox. arribem al refugi de la Colomina. Aquest és un dels trams més llargs, i passat els llacs costa una mica de trobar el camí correcte, desorienta una mica, però és seguir el camí mes logic. A més, el temps ha fet un tomb i la calor apreta. Hem arribat al refugi a les 12'45h. Hem dinat i cap a les 14h. hem marxat cap a J.M. Blanc.
Sortint de la Colomina vorejem l'Estany de la Colomina i l'Estany de Mar per l'esquerra. Després enfilem pel pas de l'Ós (2650m aprox.), que es un collet matador i més a aquesta hora del dia, amb la calor que fa i amb la motxil.la "a cuestas". Un cop dalt baixem a l'Estany de Saburó (2450m), el rodejem per la dreta i pujem al coll de Saburó (casi 2700m), saltant de bloc en bloc i de pedra de pedra. A partir d'aquest punt ja devallem cap a l'Estany de Cap del Port, passant per entre prats i rierols, arribant a l'Estany de la Llastra. D'aqui, agafarem cap a l'Estany Negre de Peguera, deixant-lo a l'esquerra, per arribar en pocs minuts al Refu, a les 17'20h.
Han estat unes 9 hores de caminar, hem pujat 3 o 4 colls i estem destruits. Per sort aquest refugi sembla un hotel i el sopar ha estat reconfortant, igual que la dutxa d'aigua calenta!!
Estic contenta, el tram d'avui em feia por no poder aguantar-lo i ho hem pogut fer i a bon ritme!
És curiós, pels refugis ens anem trobant més o menys a la mateixa gent, però pels camins no trobem a ningú. Gairebé a cada refugi, hem coincidit amb una parella de vascos de la nostra edat, amb qui ens avenim força. Esta bé pq. el sopar el donen a les 19h/19'30h i fins a les 22h que anem a dormir, doncs estem distrets xerrant, jugant al parchís...
 
20/9/05: J.M.Blanc (2350m)-E.Mallafré (1885m):
 
Sortim de Blanc a les 8 i mitja aprox, direcció cap a la Valleta Seca, avui la intenció és pujar als Encantats i arribar a Mallafré.
Rodejem l'Estany Negre per la dreta i deixem el Tort a l'esquerra, pujant cap a l'Estany de la Cabana i els estanys Escondits. En arribar al suposat Coll de la Valleta Seca (2720m) veiem que per baixar-lo ho hem de fer per un barranc-canal que sembla infranquejable. ja ens han avisat que era una baixada molt picada, així que ens hi posem. És molt perillós, es desprenen pedres continuament i és molt fàcil de relliscar i....adeu siau! No pot ser per aqui, tornem enrera com podem i pujem altra vegada cap al coll. Un cop allà no veiem res més que ens sembli un coll evident, flanquejem la muntanya cap a l'oest i trobem un coll molt ample (per això no semblava coll) que sembla que es pugui baixar, no sense dificultats, però que es pot baixar. Així que comencem a intentar-ho. Es desprenen moltes pedres avall, sort que no hi ha ningú a baix. Jo m'espero que el Josep sigui a baix abans de començar a baixar, per tal de no tirar-li pedres al damunt i no tenir cap disgust.
Un cop a baix tornem a trobar els refotuts blocs de pedra que ja no ens deixaran fins gairebé al refugi.
Aqui se suposa que hi ha una congesta de neu i gel tot l'any però no hi és, més tard al refugi, ens diuen que aquest any és el primer any que l'estiu l'ha fos (canvi climàtic ?). Seguim la Valleta Seca, que fa honor al seu nom, ja que no hi ha ni un trist rierol!
Tot passant de bloc en bloc, rodejem els peus dels Encantats, d'un moment a l'altre hauríem de trobar la tartera per a pujar fins al coll dels Encantats i d'allí pujar a l'Encantat gran, ja que per fer el Petit t'has d'encordar i no anem preparats.
Anem caminant fins arribar a un bosc de Pi negre, ens allunyem dels Encantats i hem perdut molt de nivell. Així que ens donem compte que ens hem saltat el trencall. Són gairebé les dues del migdia i estem cansats, així que parem per dinar i decidim deixar Els Encantats per demà que tenim un tram curt i ens permet desfer un tros de camí per tal de pujar al cim.
Arribem al refugi a les 15'30 xino-xano i ens estirem en un prat al costat d'un rierol a jeure i a prendre el sol. Això és la glòria, i sucar els peus al riu...una passada!!
Avui estic  molt encostipada, bé ja fa un parell de dies, però avui em sento molt congestionada i al vespre em sembla que tinc febre. Sopem amb els Vascos i a dormir.
 
Avui no ha estat un trajecte molt llarg però ha estat dur, i a més era un paisatge molt mort, el fet de no trobar ni una gota d'aigua, fa que el paisatge sigui molt rocós i abrupte, sense gens de vida. També és bonic, però menys agradable.
 
21/9/05 Mallafré (1885m)-Amitges (2380m):
 
Avui comencem a caminar sobre les 8, he passat molt mala nit, amb febre i mal de coll, pràcticament sense poder dormir. Estic molt aixafada i no em mouria del refugi, però no podem pas plegar ara!!
Així que agafem altra vegada el camí fins a la Valleta Seca, als 2360m hem de trobar el camí que mena cap al coll dels Encantats (2550m). Sense ni donar-nos compte, ens trobem en el camí correcte encarant la tartera. Sembla poca cosa. Així que comencem a pujar-la, cada vegada és més empinada i tarterosa, es desprenen pedres avall altra vegada. És més dur del que semblava!
Per primera vegada en la meva vida m'agafa vèrtic. Només penso que no podrem baixar, però a mitja tartera no em puc quedar, així que tiro amunt fins un punt en que s'ha de gimpar. La grimpada es veu fàcil, però penso en desgrimpar i que si rellisques desgrimpant te'n vas tartera avall. M'agafa por i em planto allà. El Josep decideix tirar endavant. No em fa gens de gràcia, aguditzo l'oïda per sentir si tira endavant o no, per sentir si hi ha algún problema. AL cap d'un quart d'hora o menys em crida que ja esta baixant que pugi que queda molt poquet, però no m'atreveixo. Ell ha pujat als Encantats (2745m), baixa fins on sóc jo i s'espera a que  arribi a baix de la tartera per tal de no tirar-me pedres. Un cop a baix, respiro alleugerida i a la vegada amb ràbia per no haver pogut arribar dalt. Qui sap, potser un altre dia.
Baixem fins al refugi, agafem la motxil.la que haviem deixat i comencem a tirar amunt, cap a Amitges per la pista. Entre la febre i la calor que fa em costa molt de pujar. Arribem a l'Estany de la Ratera i parem per dinar. És un estany molt bonic però bastant concorregut, com que poc abans hi ha l'Estany de Sant Maurici, que s'hi arriba en taxi, qui vol fer una excursioneta puja fins a la Ratera i a diferència dels altres dies, avui trobem a força gent pel camí.
 
Després de dinar agafem l'últim tram, fa una pujada considerable i més a ple sol! Passem per l'Estany de la Cabana, els Estanys de la Llosa, la font de les marmotes i finalment arribem al refu. Jo extasiada, i amb la febre a setcents! Ens prenem un descans al bar, jo prenc una infusió ben calenteta amb la tercera o quarta pastilla del dia (vaig empastillada, jejeje), ens dutxem tranquilament i sortim a la terrassa de magnífiques vistes a prendre el sol.
Trobem un senyor vasc i un de Santander que ja ens l'hem trobat a varis refugis i mantenim una conversa molt agradable.
És curiós però en uns cinc minuts, el sol s'ha amagat i hem tingut d'entrar corrents, doncs fa un fred de .......!!
Sopem amb un noi de Berga que em sona molt però no logrem definir de què ens coneixem, i amb un parell de senyors d'uns setanta anys, excursionistes de tota la vida, amb qui mantenim una sobretaula també molt agradable i interessant a la vegada!
 
Anem a dormir d'hora, doncs em trobo fatal.
 
22/9/05 Amitges (2380m)- Saborèdo (2310m):
 
Avui sembla que em trobi algo més bé, però estic aixafada. Per sort, avui el tram també és curt.
Enfilem cap a l'Estany de la Munyidera i dels Barbs, l'Estany del Port de la Ratera fins arribar al Port de l'Estany de la Ratera a 2590m. Dallà enfilem cap al Tuc de Ratera 2862m, des d'on les vistes són inmillorables. Es veu des del glaciar de l'Aneto, Baqueira, els mil i un llacs de Saborèdo i del circ de Colomers, la zona de Sant Maurici, amb els Encantats a la retaguàrdia...impressionant!!
Hem esmorzat alguna cosa dalt i després d'anar baixant, ens hem endinsat a la Vall de Saborèdo, plena de llacs. Hem parat a un Llac a dinar i a jeure una estona. Estem a un pas del refugi, així que ens hi hem arribat, hem descarregat i hem anat cap al Lac de Baish a prendre el sol i jeure una estona més. Sembla que aquest dia de mig relax m'ha anat bé. Al vespre, encara que no del tot, em trobo més bé. Hem dormit sols amb cinc nois de Lleida, que demà marxen perquè una noia s'ha torçat el turmell i hi té una pilota...!
A la nit fa molt de fred i a més ens han picat puces per tot el cos, les mantes deuen estar infectes!!! El refugi és molt petit, només te cabuda per a 24 persones, però és acollidor.
 
Anem a dormir d'hora que demà ens espera un dia dur, hem de passar per Colomers i arribar fins a Restanca. Hem de passar tres colls amb un desnivell considerable!
 
23/9/05 Saborèdo (2310m)-Colomers (2130m)-Restanca (2010m):
 
De saboredo ens dirigem cap al Coll de Sendrosa 2450m, tot flanquejant i agafant nivell pel llom del Gran Tuc de Sendrosa. Al cap de tres quarts d'hora s'hi arriba, a partir d'aqui tot és baixada fins al Lac de Clóto, i Lac de Manhera, que es remunta per una canal força evident (nosaltres ens la vam passar de llarg i vam haver de tornar enrera) i en arribar a dalt (15 min) ja veiem el Llac de Colomers amb el refugi al costat de la Presa. Entre perdre'ns i tot, hem arribat a les 11'15 a Colomers, hem segellat i cap al Port de Caldes direcció Restanca.
El Port Caldes ha estat mortal, no s'acabava mai, anaves pujant esglaonades i mai era la última, finalment hi hem arribat, 2560m. D'allà hem hagut de baixar a l'Estany de les Mangades (2380m) i tornar a pujar pel Coret de Oelhacrestada (2470m). Feia molta calor i ha resultat bastant dur!. Un cop al Coret hem dinat al peu del Montardo. Demà si en tenim ganes el pujarem.
Després hem baixat cap al Llac deth Cap de Port on hem fet una parada de descans i d'allà cap a Restanca, on hi he arribat casi arrossegant-me, el genoll m'estava matant, doncs la baixada és bastant bèstia i tants dies de ruta m'estan passant factura!
A la Restanca hem sopat amb dues parelles molt agradables de Barcelona, excursionistes de tota la vida que ens han explicat un munt de coses!
 
24/9/05 Restanca (2010m)- Ventosa i Calvell (2220m):
 
Avui ens hem llevat a 6'30h. Volem marxar d'hora per què la previsió del temps no és bona, com que normalment a la tarda empitjora, doncs preferim marxar d'hora.
Hem hagut de pujar altra vegada al Coret d'Oelhacrestada (2470m) pels blocs de pedra i d'allà cap a l'Estany de Monges, a partir d'aqui el camí transcorre entre prats, rierols i llacs.
 
 Avui fa un dia sense gens ni mica de vent i hi ha alguns núvols amenaçadors. La qual cosa fa que els llacs emmirallin el cel d'una manera espectacular, ens tornem bojos fent fotos.
Es passen tot de llacs i llaquets fins arribar a l'Estany de Travessani. La vista dels Besiberris des d'aqui és espectacular, a més s'hi arrossega una boira baixa que li dona un toc místic.
Passat l'Estany, es boregen una mica les Agulles de Travessani i ja veiem el refugi a la nostra esquerra. En total hem estat 2'30h. Un dels trams més fàcils i més bonics del recorregut complet.
Des del refugi fins a Cavallers, trobem una quantitat de gent que puja cap a l'Estany negre que ens sorpren, acostumats a aquests dies que no trobavema  ningú amb tot el dia....
 
Un cop arribat al cotxe ha començat a ploure i pedregar amb una força i unes ganes que feia temps que no veiem. Hem pensat amb tota la gent que pujaven cap amunt, de ben segur que els ha enganxat la pluja....i això que ja es veia a venir!!
Una barreja d'alegria i de tristor ens envaeix. Per una banda estem contents perquè hem aconseguit el nostre repte, hem fet la travessia dels 9 refugis, amb algún pic inclòs, d'altra banda una sensació de pena, doncs això ja s'ha acabat.
 
Ha estat una nova experiència, doncs una travessia tant llarga no l'haviem fet mai, hem après moltes coses referents a la muntanya, però també sobre nosaltres mateixos.
Ha estat una constant prova de superació personal, doncs a part dels moments agradables, també hi ha hagut moments durs en els que hem hagut de treure força física i força mental d'on semblava que no en quedava. Però el balanç sense dubte és del tot positiu!